Entrevista a Jorge Todolí, líder de la Comissió d’Experts en sostenibilitat, circularitat i reciclatge de Equiplast
Equiplast 2026 ha impulsat la creació d’un grup d’experts format per representants de la indústria de la maquinària, recicladors, transformadors i entitats implicades a fomentar la sostenibilitat, la circularitat i el reciclatge del plàstic a Espanya. Jorge Todolí, director general de la històrica enginyeria Luiso -representant en exclusiva per a la península ibèrica d’Amut Ecotech-, lidera aquesta iniciativa a la qual també s’han sumat les empreses Douma, Protecnic, Remondis, Veolia, 2G Chemical Plastic Recycling i Congost/Rototank, així com institucions privades i públiques (Anarpla, Anaip, Aimplas, Centre espanyol del plàstic, ASEGRE, Clúster de Residus de Catalunya, ACCIÓ i Eurecat).
En aquesta entrevista detalla els objectius que s’han marcat des de la comissió, i com la reconceptualització de l’espai Rethinking Plastic contribuirà a fomentar un millor coneixement i les bones pràctiques entorn del plàstic.
Quin és el principal repte del sector del plàstic en l’entorn actual?
M’agradaria aclarir que, curiosament, el plàstic no constitueix pròpiament un sector, perquè està en pràcticament tots els sectors industrials, encara que no hem estat capaços d’institucionalitzar-lo.
Dit això, el primer repte que ens hem marcat des de la comissió és demostrar que el plàstic no és l’enemic número 1 de la societat ni de l’ecologia. És cert que no cuidar i controlar els residus en general, perjudica el medi ambient: si no hi ha una bona gestió d’aquests, ens trobem que és molt fàcil utilitzar de boc expiatori al plàstic. No obstant això, el mateix plàstic ha substituït a moltes matèries primeres naturals, evitant així la tala de boscos i els consums excessius d’energia.
Quins altres grans desafiaments tenen per davant?
Volem reivindicar que la transformació del plàstic és un exemple de flexibilitat i circularitat, que ha revolucionat tots els processos productius en l’àmbit industrial. La reutilització del plàstic reciclat, en el mateix procés, ens permet l’eliminació del residu en el medi ambient i, al seu torn, reduir progressivament el consum de la matèria primera plàstica verge, que és un derivat del petroli. Per això, és necessari fomentar la creació de plantes de reciclatge o incentivar que el transformador de plàstic de tots els sectors pugui també formar part d’aquesta cadena de reciclatge.
Com les noves tecnologies estan contribuint al fet que el sector del plàstic afronti aquests reptes actuals en clau de sostenibilitat i eficiència?
Ara com ara, amb intel·ligència artificial i tots els sistemes visuals i òptics que permeten distingir els diferents tipus de plàstic i la separació d’aquests, tota la cadena de principi a fi, el reciclatge químic i mecànic… Les noves tecnologies ens estan permetent arribar a punts que fa anys eren molt difícils, i fa temps que ens faciliten reutilitzar gairebé tot el plàstic que es pugui recollir.
El més important és la traçabilitat: seguir el procés del reciclatge des que es recull el residu fins que es converteix en producte.
Quina és la situació del reciclatge del plàstic a Espanya respecte a altres països europeus? Per on passen les seves oportunitats de creixement?
Espanya és el segon país europeu amb major índex de reciclatges per càpita, només per darrere d’Alemanya. Actualment, el 70% del que es recicla és a escala privada, la majoria dels centres de reciclatge funcionen a partir de grans consumidors i transformadors de plàstic, que els creen per a poder ells mateixos recuperar aquest material.
No obstant això, en aquests moments un gran percentatge del plàstic recuperat consumit a Espanya any (entre un 30 i un 40%) és importat d’altres llocs on és molt més barat, no hi ha tant de control i a més existeixen més ajudes per part de l’administració. Resulta molt difícil trobar plàstic reciclat a Europa, així que acabes comprant-ho a la Xina.
Cal tenir en compte que Espanya multiplica exponencialment la seva població gairebé la meitat de l’any, sobretot en el litoral, així que li pot treure molt de rendiment als residus que genera aquesta població transitòria, perquè a més consumeix molta energia el temps que són aquí. Embruten i generen residu, per la qual cosa nosaltres hauríem de ser els líders a treure’ls profit, i convertir-los en matèria primera plàstica o en energia.
Quina és la postura del col·lectiu al qual representa sobre el paper que juguen les administracions públiques a fomentar la sostenibilitat, la circularitat i el reciclatge del plàstic?
És important que facilitin una harmonització normativa, que hi hagi les mateixes normes almenys en tots els països europeus. Si no, ens trobem que arriben grans quantitats de plàstic reciclat importat d’altres països on no han de complir una normativa tan específica ni exigent.
A més, a Espanya es necessita més suport i implicació per part de l’administració, a banda de més claredat respecte a unes certes actuacions. En aquest sentit, les comissions mixtes entre empresa privada i pública són bàsiques per a tenir clares les actuacions que es duran a terme, i així evitar problemes com el que va generar la imposició del plàstic d’un sol ús.
Quin paper tindrà l’espai Rethinking Plastic en Equiplast 2026 per a traslladar aquestes necessitats a l’administració pública?
En Rethinking Plastic esperem la participació d’agents importants en l’àmbit institucional. En aquest sentit, seria interessant que els ministeris implicats, com a Transició Ecològica i Indústria, participin en alguns dels actes o conferències que estan prevists en el transcurs de la fira, com a possible enllaç entre administració i empresa per a avançar a escala formativa i educativa.
Així mateix, en aquest espai l’administració tindrà l’oportunitat exposar la normativa que està aplicant o aplicarà més endavant.
De quina manera Rethinking Plastic impulsarà el coneixement i les bones pràctiques en els diferents sectors de la indústria?
Per a l’edició 2026, estem elaborant una agenda de ponències molt interessants, amb l’experiència de la cadena de reciclatge, que serviran de guia per al transformador, i que vegi que el gran centre d’atracció que conformen Expoquimia i Equiplast s’obre cap al reciclatge, perquè li donarà una força addicional. Li oferim alguna cosa més, en traslladar-li normativa, gestió de residus, experiències en paletització, preselecció, rentat…
La comissió d’experts que lidera en Equiplast aglutina a les empreses i entitats més representatives d’un segment en auge. Quines prioritats s’han marcat?
El comitè d’experts és bastant ampli i està ben representat per totes les associacions més importants del país. També participen diversos dels líders de cada segment a Espanya i, en alguns casos, a escala europea. A més, ens agradaria que incorporessin almenys dos recicladors nacionals potents.
En les diferents reunions del comitè, per a preparar i organitzar Equiplast 2026, considerem molt interessant introduir el món del reciclatge plàstic en el certamen, per a tractar de crear un gran centre d’exposició on pogués participar tothom com a expositor i com a client. El més important respecte a altres congressos i fires europees és que aquí intentarem aglutinar a tota la cadena de valor: des del fabricant de maquinària (Equiplast), al productor de matèria primera de la indústria química (que participa en Expoquimia), i incloure el reciclatge com una tercera pota del certamen. D’aquesta manera, podrem oferir-li al visitant el concepte complet de què és l’economia circular.
