Bernd Roegele: “La circularitat del plàstic és ja una realitat imparable i sense retorn”

El sector del plàstic viu una profunda transformació marcada per la pressió reguladora, l’aposta per l’economia circular i la digitalització dels processos. En aquest context, Bernd Roegele, president del Comitè Organitzador d’Equiplast 2026, analitza el moment d’una indústria que avança cap a models més sostenibles, col·laboratius i tecnològicament avançats. Tot això es podrà comprovar a Equiplast, la fira de referència del sector que tindrà lloc del 2 al 5 de juny vinent al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.

Com descriuria la situació actual que viu el sector del plàstic?

Vivim una etapa de canvis. El plàstic està sotmès a una forta pressió reguladora i social, però també és un camp obert a la innovació. La nostra indústria ha entès que el seu futur passa per dissenyar materials i processos més sostenibles, invertir en economia circular i comunicar millor el valor del plàstic com a material necessari per a la fabricació d’infinitat de productes. El més interessant és que la transició ja està en marxa: avui veiem solucions circulars que fa una dècada semblaven impossibles.

Quins avenços destacaria en matèria de circularitat?

La incorporació creixent de plàstic reciclat en nous productes demostra un compromís real amb l’economia circular. És un procés imparable i irreversible. Paral·lelament, s’han desenvolupat tecnologies de reciclatge mecànic i químic que permeten recuperar plàstics complexos amb alta qualitat, cosa que facilita la seva reutilització en aplicacions de valor afegit. A això s’hi suma una aposta decidida per l’ecodisseny —productes pensats des del seu origen per ser fàcils de reciclar i reutilitzar— i l’impuls de materials biobasats, biodegradables o compostables, que redueixen la dependència de matèries primeres fòssils i ajuden a disminuir la petjada de carboni del sector.

Quins desafiaments estructurals afronta avui la indústria del plàstic?

Hi ha reptes importants: la innovació tecnològica s’ha de mantenir constant; hi ha una necessitat urgent d’atreure talent jove i qualificat; i la percepció social del plàstic continua sent en molts casos negativa. A això s’hi afegeix la gestió eficient de matèries primeres i l’adaptació a un entorn regulador cada vegada més exigent. Però, sobretot, el gran repte és la col·laboració: cap empresa pot afrontar sola la transformació cap a la sostenibilitat. Per això, el paper de fires com Equiplast és clau, un espai per connectar, cooperar i posar en pràctica solucions.

Quin paper juga la digitalització en aquesta transició verda?

És absolutament clau. La digitalització permet controlar i automatitzar tots els processos de producció, transformació i reciclatge del plàstic, minimitzar el consum energètic, millorar la traçabilitat, reduir errors, així com garantir la qualitat i que els materials reciclats s’utilitzen correctament. Gràcies a aquestes eines, les fàbriques poden ser més eficients i productives; és a dir, produir plàstics “a la carta”, sostenibles i ajustats a la demanda real.

Creu que la percepció social del plàstic està canviant?

El plàstic ha estat injustament demonitzat. I tenim molta feina per canviar aquesta percepció. Durant anys, el debat s’ha centrat en els residus, no en les possibilitats. La nostra tasca com a indústria ha de ser explicar amb fets que el plàstic no és l’enemic, sinó un material amb un cicle de vida que, ben gestionat, pot aportar molt valor. Com deia abans, la clau és l’economia circular: dissenyar productes reciclables, fomentar la reutilització, invertir en tecnologies de reciclatge mecànic i químic. A Espanya ja hi ha xifres rellevants en reciclatge, cosa que demostra que el sector està compromès. Equiplast serà una oportunitat per mostrar que el plàstic forma part de la solució, no del problema.

Com s’està adaptant el sector espanyol del plàstic a les noves exigències reguladores europees, especialment la normativa sobre plàstics reciclats i microplàstics?

La indústria està en una fase avançada d’adaptació i té a l’abast la tecnologia per complir una normativa cada vegada més estricta. És un procés que s’està duent a terme amb força responsabilitat, tot i que no tot el teixit empresarial va a la mateixa velocitat ni totes les cadenes de valor disposen encara de volums suficients de material reciclat traçable. En plàstics reciclats, el repte és escalar i assegurar qualitat i traçabilitat; en microplàstics, tancar escletxes operatives i de control en tota la cadena logística per evitar pèrdues. És un procés que implica molta feina i esforç, però que situa la indústria espanyola del plàstic en una molt bona posició per ser més sostenible.

Quin paper juga Equiplast en aquest context de canvi?

Equiplast és el punt de trobada on es materialitza tot aquest ecosistema d’innovació. A l’edició de 2026 volem mostrar una fotografia completa de cap a on va la indústria del plàstic: més circular, més digital i interconnectada. Volem que les empreses i professionals participants no només vegin tecnologia i materials innovadors, sinó models de col·laboració i compromís real amb la sostenibilitat.

Com es presenta la pròxima edició de la fira?

La fira s’ha reforçat: comptarà amb més de 400 empreses expositores —un creixement del 12 % respecte al 2023— i gairebé un terç provindrà de l’estranger, cosa que realça el seu caràcter internacional. A més, hem renovat els espais per a activitats amb un enfocament pràctic: taules rodones, mostres de solucions sostenibles, conferències tècniques. Tot pensat per impulsar la innovació real i el coneixement aplicat.

Com evoluciona la iniciativa “Rethinking Plastics” d’Equiplast el 2026?

Es consolidarà com un espai de coneixement i debat obert. Volem mostrar amb fets que el plàstic pot tenir múltiples vides. Hi haurà un showroom de productes fets amb plàstic sostenible, entre els quals escollirem els guanyadors dels premis “Rethinking Plastics”. I, com a novetat, incorporem un programa de conferències sobre bones pràctiques i projectes innovadors en el sector, entre altres temes d’interès per als professionals de la indústria.

Mirant al futur, com imagina la indústria del plàstic en la pròxima dècada?

Serà una indústria regenerativa, on cada residu sigui matèria primera. La innovació continuarà sent el motor: materials intel·ligents, reciclatge químic i físic, processos amb petjada de carboni neutra. Però hi haurà un altre factor igual d’important: la col·laboració entre empreses, centres tecnològics i administracions. El futur del plàstic no depèn només de la tecnologia, sinó també d’una visió compartida, orientada a la sostenibilitat, de tots els agents que el gestionen.

Quin missatge li agradaria fer arribar als professionals del sector?

Que el plàstic té futur, i aquest futur serà sostenible o no serà. Tenim la responsabilitat i l’oportunitat de transformar el seu paper en la indústria i en la societat. Equiplast vol ser l’espai on aquesta transformació es fa visible, on la indústria del plàstic demostra que pot ser motor de solucions i no part del problema.

Barcelona, desembre de 2025

Més informació: https://www.equiplast.com

Fotografia Bernd Roegele aquí 

Fotografies (Equiplast 2023) aquí

Maria Dolores Herranz
Tel. 93 233 25 41
mdherranz@firabarcelona.com